Hola a tots!!!!Per fi hem poso a escriure quatre ratlles...más vale tarde que nunca no diuen!
Donat que és la primera narració m'he decidit per escriure una mica sobre el que jo li en dic "El plaer de caminar".
Ja fa uns mesos vaig iniciar-me en el mon de les caminates de resistència gracies als meus estimats Nollet i David...gracies per ser com sóu!! L'experiència viscuda hem va omplir i molt doncs vam fer la marxa Riudoms-La Mola-Riudoms, d'uns 55km. Tot i l'aiguat que ens va caure al damunt vam acabar-la com deu mana i sense pensar en cap moment en abandonar (??) (sino pregunteu-li al David)....més endevant ens esperaba la marxa Reus-Prades-Reus a la qual finalment no vaig poder-hi assitir perquè a la matinada va morir el meu avi, bé l'últim que hem quedaba!
Passat un temps vaig fer la marxa de Nuria-Queralt (que no Queralb) d'uns quants quilometres més. La duresa va ser considerable però la sensació final és genial. Imagineu-vos-ho: caminar per l'alta muntanya, amb un paissatge d'allò més impresionant. Caminar per dins del bosc de nit amb riera inclosa i sobretot veure la lluna tan maca. Bé això no té preu. Crec que és un record que es queda amb tú per a tota la vida i que només recordar-ho et fa venir un no sé que. Com si de cop et tornesis a trobar en alla!
En això a més se li suma el que t'aporta la gent que arribes a conèixer en aquests esdeveniments....crec que la Nuria-Queralt no l'hauria pas acabada si no hagues sigut gracies als xics de Barcelona que vaig conèixer, això va per tú Jordi Casanoves! Que a més és el que m'ha endinsat en el mon dels 100 cims (Jordi que ja en porto 4!!!), només m'en queden 96 i uns quants anys per aconseguir-ho...de mica en mica!!!
Ara per ara s'han acabat les marxes, doncs diumenge marxo tres mesos al Japo, però l'any vinent allà estarem des d'un bon començament doncs no sé per què, i a molta gent crec que li passa el mateix, per molt cansat/da que puguis acabar (que no és cert ;))) a l'any següent hi tornes a estar present..per què sera???
Bé espero que l'any vinent amb mi estigueu molts de vosaltres també!!!!
Molts petonets x tots!!!!! I sobretot cuideu-vos molt!
Donat que és la primera narració m'he decidit per escriure una mica sobre el que jo li en dic "El plaer de caminar".
Ja fa uns mesos vaig iniciar-me en el mon de les caminates de resistència gracies als meus estimats Nollet i David...gracies per ser com sóu!! L'experiència viscuda hem va omplir i molt doncs vam fer la marxa Riudoms-La Mola-Riudoms, d'uns 55km. Tot i l'aiguat que ens va caure al damunt vam acabar-la com deu mana i sense pensar en cap moment en abandonar (??) (sino pregunteu-li al David)....més endevant ens esperaba la marxa Reus-Prades-Reus a la qual finalment no vaig poder-hi assitir perquè a la matinada va morir el meu avi, bé l'últim que hem quedaba!
Passat un temps vaig fer la marxa de Nuria-Queralt (que no Queralb) d'uns quants quilometres més. La duresa va ser considerable però la sensació final és genial. Imagineu-vos-ho: caminar per l'alta muntanya, amb un paissatge d'allò més impresionant. Caminar per dins del bosc de nit amb riera inclosa i sobretot veure la lluna tan maca. Bé això no té preu. Crec que és un record que es queda amb tú per a tota la vida i que només recordar-ho et fa venir un no sé que. Com si de cop et tornesis a trobar en alla!
En això a més se li suma el que t'aporta la gent que arribes a conèixer en aquests esdeveniments....crec que la Nuria-Queralt no l'hauria pas acabada si no hagues sigut gracies als xics de Barcelona que vaig conèixer, això va per tú Jordi Casanoves! Que a més és el que m'ha endinsat en el mon dels 100 cims (Jordi que ja en porto 4!!!), només m'en queden 96 i uns quants anys per aconseguir-ho...de mica en mica!!!
Ara per ara s'han acabat les marxes, doncs diumenge marxo tres mesos al Japo, però l'any vinent allà estarem des d'un bon començament doncs no sé per què, i a molta gent crec que li passa el mateix, per molt cansat/da que puguis acabar (que no és cert ;))) a l'any següent hi tornes a estar present..per què sera???
Bé espero que l'any vinent amb mi estigueu molts de vosaltres també!!!!
Molts petonets x tots!!!!! I sobretot cuideu-vos molt!
9 comentarios:
Hola guapa!
Un blog moooolt xulo! mira que m'està picant el "gusanillu" i a mi el tema de caminar per la muntanya no em crida massa... em canso només de pensar-hi! a mi porta'm a caminar per ciutat i t'aguanto el que vulguis, però amb pujada i bitxos...
Vinga doncs, continua'ns mantenint informats, i des de Japó també, eh?
Mercy litlle Bet! QUE FARE JO SENSE TÚ AL JAPO???? Pots estar ben segura que us mantindre ben informats...doncs aixi comparteixo l'experiència japonesa amb tots vosaltres! Ara bé això de que només hem caminis per ciutat!! Ja et pillare jo en a tú ;))))
Petonets i cuida't
Hola Txell!!
Que tinguis molta sort amb aquest nou bloc i que escriguis molt, sobretot. Serà una bona teràpia allà al Japó. Així ens podrem enterar de totes les teves aventures en versió nipona...
Siau!!,
Jordi.
Gracies Jordi!
De moment només hi he fet l'entrada..i és que amb les preprartius per marxar diumenge no he tingut temps de ficar-mi com deu mana..però t'asseguro que us mantindre informats de les aventures japoneses...però en CATALA!
Fins aviat,
Txell
Me han venido a la memoria unas interminables noches entre Matagalls y Montserrat.
Y el avituallamiento de los donuts.
Et desitjo el millor en la teva nova aventura, ja em diras si escalaras el monte Iwo Jima, i si encara esta la bandera americana! Es conya, clar! Passat'ho molt be i exprimeix cada segon de totes les experiencies! Records!
Gracies Edu!!
Farem el que podrem....aixi deixe'm el llisto catala ben alt!!!
Que et continui anant tot be pels USA...ja veus tu per un any..i t'hi quedes ja per sempre???
Cuida't!!!!!
això se m'ha esborrat, hi tornarem...
Holes!!
Quina passada de fotos que ens envies!! Yokohama pinta molt i molt bé. Imagina Tokyo!!!
El menjar tampoc està malament, vaja, que no et moriràs de gana. Anota bé com es cuina que ja saps que sòc una fan del menjar japo.
Una abraçada!!!
És increible tot plegat Núria! El pais, la gent i el menjar japonès també..sobretot aquesta mena de truitetes japoneses...bonisssim!!!
Publicar un comentario