Yokohama Bay Stars

Avui toca compartir amb vosaltres la setmana que ja s'ha acabat (per a mi però no per a vosaltres...eii...això d'arribar abans que vosaltres al cap de setmana és genial..però desprès a vosaltres us dura més el finde que a mi, o com ho veieu això). La veritat és que tot i que ara fa dues setmanes que estic en aqui no sé per què tinc la sensació que porto molt més temps, però bé, encara hem queda molt per viure!

Dijous dia 13, i deprès d'un dia atrafegat, doncs a la feina del laboratori s'hi va sumar la presentació d'un seminari per al grup que es va allargar bastant, vam fer cap de nou a sopar (a recuperar energies). En aquest cas vam anar el xic irlandès que està també a la mateixa residència que jo, i els dos japonesets, en Husiyama i en Wataru.

El punt de trobada de l'esdeveniment, Yokohama Sation, in front of el que ells en diuen "Koban" o "Policia", és a dir on hi ha un xiringuito de la policia (si nosaltres quedem normalment davant el Zurich, docs mira noi ells queden davant la policia!).

Pel que veig és de nit i tot està completament il·luminat, ple de vida..ja us ho vaig dir jo que tenia que ser bonic veure la ciutat de nit amb la de llums que tenen!! Aqui va la primera foto...els hi encanta fer aquesta mena de senyal en format "V" amb els dits...eii a mi també!

Aconseguim trobar un lloc per a sopar, un bar japonès com ells l'hin diuen. M'encanta el lloc. En primer lloc ens treiem les sabates, i les guardem en uns armariets que tenen preparats per a desar-les. Seguidament ens aposentem a la taula, asseguts de genolls a terra. L'ambient del lloc hem trasmet molta traquilitat. Quin gust penso. Aqui teniu la foto de grup del moment:



El sopar és divertidissim, doncs gracies al Husiyama (el que està assegut al meu costat) que disposa d'un diccionari japo-anglès d'aquets electronics, mantenim unes converces ben divertides, sobretot perquè l'irlandès té un accent que costa moolt d'entendre, i en Wataru (que s'asseu al costat de l'irlandès), en Husiyama i jo de vegades no ens n'enterem!

Bé deprès de menjar una mica de tot, degustació japosesa 100% (de moment les meves preferencies són els noodles, el sushi i l'okononiyaki!!!) ens destinem a la marxa, doncs encara perdrem l'últim metro de la nit. No obstant encara tenim un moment per anar a fer-nos unes fotos ben divertides, quin riure fent les fotos...



Un cop fetes les fotos sortim "literalment corrents" cap al subway doncs estem a punt de perdre l'últim metro. Finalment l'agafem! Una vetllada molt divertida!

La setmana acaba ja, i no puc deixar per alt el següent...divendres al vespre obro la meva bústia japonesa, on vec que ja m'han dipositat la factura de l'allotjament per al mes de setembre. Però la grata sorpresa no és aquesta obviament sinó que tinc una carta de la Isabel Solè des dels Estats Units , on és ella d'estada també. Pujo a casa i l'obro!! Una felicitació pel meu aniversari! Isabel ets GENIAL!!!! Ja us podeu imaginar la il·lusió que et fa quan ets fóra que et felicitin l'aniversari d'aquesta manera, i més quan ella també és fóra com jo! És tan d'agraïr. Jo sóc de les que pensa que els amics s'han de cuidar perquè són un petit tresor que tens, i quan veus que ells fan el mateix amb tú...ostres ara m'he emocionat i tot! De nou gracies Isabel, com tú sempre dius "és guai tenir-te com amiga" jejeje.


Ens plantem a dissabte, dia 15. De nou hem llevo d'horeta amb l'objectiu prioritari de trobar una piscina per la zona. Ja és hora de fer-hi cap, fins aleshores no he tingut massa temps, però això no pot ser!! Bé, el primer intent va ser al piscina de la universitat, però encara és tancada (doncs les classes no comencen fins a l'octubre) aixi que descartada de moment.

Segon intent, davant la residència hi ha un gimnàs. M'hi presento. No parlen anglès però és igual, entre el japonès de tres japonesos i una mica d'anglès aconseguim entendre'ns. El més important de tot, NO HI HA PISCINA...només gimnàs, unes 300 pessetes per 3 hores o un ticket d'11 entrades per unes 3000 pessetes. Home no està mal. Com a gimnàs ja sé on anar, però jo vui una piscina. Traquils, continuo. Són molt amables aquesta gent, i m'indiquen on n'hi ha una. Hem donen un mapa en japonès. És un gimnàs que escau aprop de Yokohama Satation, bé de fet haig d'indagar com arribar-hi, però ara que tinc el mapa de segur que els japonesos als qui els hi pregunti hem sabran indicar on és. En aquest cas està molt bé l'horari doncs tanquen a les 10 del vespre. Aixi que quan surti de la uni als vespres doncs fare cap en alla, doncs des de la uni fins a Yokohama Sation escau relativament aprop. JA HO TENIM.



Desprès de tal esdeveniment me'n vaig a la uni a treballar una mica. Ja a la tarda he quedat amb la Jing Feng per a retrobar-nos deprès de 2 anys i una mica més de no veure'ns. I on millor per a retrobar-nos que al Japo. Fa gracia perquè en ella la vaig conèixer la mateixa setmana que jo vaig arribar al laboratori, i ella precisament aquella setmana ja se'n tornaba al Japo. Això si vaig assistir al seu dinar de comiat, però no vam tenir massa temps per a parlar! Ara és el moment de treure'm aquesta espina del damunt i xerrar amb ella. Ens retrobem!! Anem a fer un cafè i a sopar! Crec que per en ella és un moment especial doncs rebiu molts dels records de quan va estar a Barcelona! Hi va estar molt bé en alla!!! M'ensenya una foto de la seva filla que porta al mòvil!! Està molt crescuda i molt maqueta!!!

Arribats a diumenge dia 16. Avui toca partit de BÉISBOL a l'estadi de Yokohama. Un cop llevada i deprès del meu esmorz hem destino a posar la rentadora i la assecadora, doncs potser quan torni al vespre ja és massa tard i hem fa peresa. Aprofito també per contestar alguns mails....a la Núria i a la Bet, que maquetes elles també. Quina paciència que teniu vosaltres també d'anar-me escribint!! És bonic saber de la teva gent quan ets fóra, doncs clar està que estàs bé fora, i tot t'omple molt, però això no treu que trobes a faltar els teus i penses en com estaran i si tot els hi estara anant bé. I quan saps que és que si no pots demanar més!

Al mati també penso, quina hora és ara en alla...ohhh són les 2.30 de la matinada i me'n recordo de la marxa Matagalls-Montserrat que començava dissabte a la tarda fins a diumenge, per a tots vosaltres uns 87 km (I QUE M'HE PERDUT!!!) i penso en com li deu estar anant al Jordi, doncs ara és de nit i van amb el frontals....suposo que bé i disfrutant! Espero lleguir aviat la teva crónica al teu bloc!!!

Bé ja és hora d'anar a comprar per la zona, doncs el nivell d'existències del que disposo en aquests moments és quasi cero.

A l'hora prevista ens trobem amb l'irlandès i fem cap a Kannai station on ens trobarem amb en Husiyama. Ja retrobats tots plegats anem cap a l'estadi en búsqueda d'un lloc estratègic per a seguir el partit. És la primera vegada que veig un partit de bésibol en directe, en tinc moltes ganes! I allà estem, a dalt de tot, i tot i que haurem d'estar drets la vista és inmillorable i l'ambientació també. Juga Yokohama contra Tokio. Comença el partit! La gent no para de cantar, i vinga cantar. El partit dura per a tots vosaltres 3 hores i mitja, i el marcador definitiu 8-4 a favor del Yokohama, els pronostics s'han complert.



Bé i ara ve el millor moment del dia per a mi. El partit ha acabat i comencem a baixar les grades. De cop, un dels jugadors s'apropa al canto de la graderia on sóm nosaltres i es disposa a llençar un GUANT DE BÉISBOL signat per en ell. És el jugador número 1 del Yokohama, i és el més important. Llença el guant i en Husiyama salta i l'agafa!!!!!! No m'ho puc creure li ha caigut en ell. Tres segons més tard me'l regala!! No no li dic jo només faltaria, ell insisteix, aixi que aqui us presento ja el meu guant oficial de béisbol, apunt per a ser estrenat per al partit que disputarem amb els del laboratori a l'octubre!


Un cop superada l'emoció del moment ens diriguim a menjar SUSHI!!! I allà ens plantem. Ens posem les botes!



Ara és el moment de baixar una mica tot el sushi menjat, aixi que ens destinem a voltar una mica per la zona ja que l'Eric encara no ha visitat res de Yokohama (i jo estic desitjosa de veure Yokohama de nit).
Fem cap a China Town, on està tot ple de gent i sobretot de menjar (en Hushiyama ens convida a unes boletes que ara no recordo ben bé com es deien però que estan ben bonetes...)



Desprès de fer el tomb pel barri ens destinem a veure l'emblemàtica Langmar Tower i companyia però de nit. Les fotos parlen per si soles:



Bueno arriba l'hora dels adeus, doncs ja és tardet i demà toca matinar. Ens despedim del Husiyama (un 10 per en ell) i tornem a la residència. Ara només hem queda escriure al bloc per a vosaltres i la jornada haura acabat.
Aquesta setmana només tindrà dos dies de treball al laboratori, pel que haure d'aprofitar-ho bé (aixi que tot i que demà és festa nacional al Japo fare cap a la uni). Dimecres i fins dissabte marxem a Matsumoto de congrès. Per a la tornada, ja el proper cap de setmana, us explicare alguna coseta més per a que disfruteu d'aquest pais al mateix temps que jo.
Sayonara!