Parc Nacional de Hakone

El Parc Nacional de Hakone és una regió d'altes muntanyes (la majoria per sobre els 1220 metres) en el centre del qual es situa el llac Ashino-yo. Ademés aquesta zona s'exten sobre les restes d'un volcà, sense activitat des de fa molts anys, i que ha deixat com a "herència" manantials termals i ximeneis de vapor.

La ruta per arribar al Parc Nacional i visitar-lo consta d'una grata combinació de transports: tren des de Yokohama fins a Hakone-Yumoto. Autobus des de Hakone-Yumoto fins a Moto-Hakone (des d'on són fetes les fotos del Fuji de lluny amb el torii vermell flotant). Des de Moto-Hakone "creuer" pel llac Ashino-yo fins a Togendai, i un cop a Togendai telefèric fins a una alçada de 1400 metres arribant a Owaku-Dani (zona de ximemeies de vapor sulfúric). De Togendai ja autocar cap a Tokio (Shinjuku) (4 hores i mitja per vosaltres) i d'aqui a Yokohama.

El dia no podia ser millor escollit per a fer l'excursió, doncs gracies a que ahir vam tenir tifó, avui el dia s'ha aixecat blau com mai. La zona és majestuosa!

El Fuji ja està nevat. Sabeu el que se sent veient el Fuji tan maquet amb el llac Ashino-yo a les faldilles i una vegetació totalment colorida en verd-groc-vermell?? Jo si però no sé com transmeteu-vos-ho! I pensar que fa només dos caps de setmana vaig ser alla adalt.

El "creuer" pel llac ha estat increible, amb les fotos us en podreu fer una petita idea i la regió de Owaku-Dani a la que he arribat amb telefèric despren una oloreta a vapors sulfúrics que teniu sort que no sé com fer-vos-la arribar, perquè ha estat d'allò més desagradable.

Us deixo amb algunes de les fotos. Jo ja l'he disfrutat, ara us toca a vosaltres!

Kamakura

Kamakura, a uns 50 km al sud de Tokio, és un poble coster que fóu la capital del Japó entre el 1185 i el 1333. S'hi troben ni més ni menys que 19 santuaris sintoistes i 65 temples budistes (les dues religions més importants del Japó).

El sintoisme, o 'SHINTO', conegut com 'el cami dels deus', és la religió més antiga del Japó. Gira entorn a la creença que les divinitats presideixen sobre totes les coses de la natura, vives, mortes o innanimades. El sintoisme va ser la religió oficial des del 1870 al 1940. En aquesta religió no existeixen llibres sagrats ni escriptures. Els seus ritulas i ceremonies consisteixen en rebre la benedicció dels deus en la realització d'activitats o esdeveniments específics.
Avui en dia hi ha pocs japonesos sintoistes 100%, però la majoria cumpleixen amb els seus rituals alhora que amb les pràctiques budistes.

El budisme, fundat a la India, va arribar al Japó al segle VI a través de la Xina i Corea. Aquesta nova religió va mantenir postures "incòmodes" amb el sintoisme, a pesar de que va incorporar elements comuns. El budisme va perdre el suport oficial el 1868, però va aflorir de nou desprès de la II Guerra Mundial. La seva complexa moralitat i les seves creençes cosmològiques impregnen la vida moderna.

Ambdues religions no s'han fusionat mai tot i ser seguides per la majoria dels japonesos. Molts temples budistes contenen dins del seu espai un santuari sintoista o estan molt a la vora l'un de l'altre. Els japonesos fan ús dels rituals d'una o altra religió en les ocasions especials de la seva vida; aixi per exemple, el matrimoni sol ser una ceremonia sintoista mentres que els funerals solen ser budistes.
Aqui teniu una boda sintoista que he presenciat durant la visita a Kamakura.

Els torii són el simbol més conegut del sintoisme. Aquestes "portes" assenyalen l'entrada al recinte sagrat d'un santuari. Molts són de fusta pintada (pels que he vist fins ara en vermell); altres són de pedra.

A l'entrada dels santuaris sintoistes (en japonès jinja) es troba una font amb aigua on acudeixen els fidels per tal de netejar-se les mans abans de realitzar una ofrenda.

Us presento la vista del santuari principal Hachiman-gu el qual es va construir al costat del mar i es va traslladar posteriorment fins on està actualmet ubicat.

Els temples budistes zen es basen en els temples xinesos de la dinastia Sung. Essencialment són rectilinis i simètrics, en contrast amb l'asimètria autòctona japonesa.

En aquest cas els Sanmon (porta) constitueixen l'entrada principal als temples budistes.

El Gran Buda (Daibutsu) és el lloc més visitat de Kamakura. Medeix per tots vosaltres 13,5 metres i ha resistit incendis, terratremols i tifons!
Isabel li he transmès el teu missatge, ell també t'envia records i et diu "Molt bona tornada a Barcelona"!

Ja només hem queda deixar-vos amb la platja de Kamakura com a tal poble coster que és. Bé més aviat us deixo amb els xics que estaben practicant surf a la platja (ho desconeixia jo que als japonesos els hi agrades el surf, i no ho fan gens malament ehh!!)

Fuji san

El Fuji san és el pic més alt del Japó amb els seus 3776 metres d'alçada (i més que el nostre Teide de 3718). En realitat no és una muntanya sinó un volcà que no ha tornat a entrar en erupció des del 1707.

La temporada oficial per a pujar-hi és a l'estiu, entre el juliol i principis de setembre ja que en aquestes alçades fa fred fins i tot a l'estiu (la resta de l'any no aconsellen la pujada, tot i que no està prohibit).
Fins fa uns 100 anys es considerba tan sagrat que només l'escalaben els monjos i peregrins (a les dones no se'ls va permetre pujar fins el 1872).

Dissabte va ser el dia escollit per a fer-hi cap. Tanta ciutat ja m'estaba començant a saturar i de valent!
En principi, donat que estaba fora de temporada per a pujar-hi, no sabia que és el que m'hi podia trobar, tot i això jo anaba carregada amb la motxila, amb roba d'abric, llinterna, menjar i beure (ni jo hem creia que amb tot això un cop en alla no hi pujaria).

La ruta per arribar-hi va ser fàcil, agafar el tren a Yokohama fins a l'estació de Shinjuku a Tokio. Un cop en alla agafar l'autobus fins al Fuji. Tot va anar bé, i a les 14h del migdia ja hi era. Desprès d'explorar la situació i fer la recerca de la ruta de pujada vaig tantejar quina era la millor opció per a pujar-hi, doncs si començaba ja mateix potser s'hem faria de nit i si hi pujaba a primera hora del mati de diumenge tindria el privilegi de veure des de les alçades la sortida del sol (opció escollida).

A partir d'aquell moment vaig indagar on estaba la única cabanya oberta en aquestes dates (doncs tota la resta que hi ha des d'abaix i a mesura que vas enfilant cap a dalt eren ja tancades) i la vaig trobar. Aqui vaig quedar-me a dormir per tal de començar la pujada ben d'hora al demati.

A les 4 del mati ja hem sonaba el mòbil-despertador, de manera que amunt i a l'aventura. Encara no sabia el que hem trobaria i per tot el que m'habien anat comentant darrerament hi anaba amb molt de respecte. Sobretot pel tema de l'alçada i fred (a dalt de tot dissabte marcaba -3,7ºC).

Aixi doncs vaig començar l'ascens. Al començament fins i tot semblaba fàcil i anaba pensant "vols dir que serà per tant". No obstant un cop sortida del bosc i amb el Fuji ben al devant les coses van cambiar. Vaig começar a pujar poc a poc i cada vegada que pujaba a més alçada la falta d'oxigen es notaba més. Adoptes aquell caminar tan gracios en que per molt que el cap et digui camina més depresa les cames no et fan ni cas i vas fent com un cargolet. Cal dir que en determinats trams no me les vaig veure massa clares, doncs hi ha un bon tram que és tot de grimpada (ho veureu a les fotos). A més m'he trobat trams barrats i una mica deixadots (suposo pel fet d'estar fora de la temporada de nou) i a més donat que és un volcà es combien les roques volcàniques amb la sorra negrosa, de vegades era com anar caminant per la platja però en pujada.

Durant la pujada hem vaig trobar dos estrangers i uns tres grups de japonesos que estaben en ello també!

Un cop a dalt i desprès de fer una mica de "turisme per la zona" vaig començar el descens, per un tram diferent del de la pujada (per sort), aixi que en un total de 5 hore i mitja ja estaba de nou abaix.

La valoració de l'experiència: ESPECTACULAR!! Realment mereix i molt la pena anar-hi i pujar-hi!!! De paraula hem quedo curta i no queda gens plasmat. He vist sortir el sol (tot i que degut a la nuvolada no massa bé), he tingut la sensació d'estar al cel i crec que ara si puc marxar tranquila d'aquesta magnífic pais doncs he complert un dels somnis que tenia en arribar aqui! Pujar al Fuji! Veieu de vegades els somnis es poden fer realitat, jejeje.

Bé us deixo amb algunes fotos per a que disfruteu una mica el Fuji!!!

Tokio (Shibuya-Giza-Asakusa)

El dia d'avui m'ha omplert i molt, doncs no hi ha hagut moment en que no hem sorprenguès de tot el que m'envoltaba, sencillament ha estat genial!

El punt de trobada, Yokohama station ("Koban meeting point"), on habiem quedat amb l'Enda, en Wataru i en Husiyama san. Ens destinem al famos barri de Shibuya, a Tokio, el barri de la "juerga". Estic desitjosa d'arribar-hi doncs me n'han parlat i molt d'aquest barri, aixi que en 30 minuts de tren ens hi plantem.

És increible la gentada que ens comencem a trobar al subway, però espereu-vos a sortir a les afores....aqui ho teniu, INCREIBLE!!

Comencem a endinsar-nos pels carrerons de la barriada, senyor!! Tot ple de botigues per tot arreu, i ple efectivament de jovent, alguns dels quals porten indumentaries que jo encara no he sabut englobar dins de cap estil modelistic, potser vosaltres ho sabreu?

Donat que ja és hora de dinar ens decidim per anar a un restaurant de Tempura, bé que us haig de dir que no us hagui dit abans, boniiismiiiim!! En aquest cas es tracta de diferents tipus de peix i verdures fregides amb l'oli ben calent, us presento el cuiner i el meu dinar, enjoy it!!

Ah, i les postres, per tots vosaltres ice-tempura...si si...gelat fregit! Aquesta gent se les sap totes. Això si no proveu de fer-ho vosaltres doncs no sé com acabaria la cosa, el "secreto" de l'ice tempura, només ells el saben. Però la versió final és tal i com us la presento (be només una mitat, l'altre ja estaba dintre ).

Ja ven dinats i amb l'estòmac ben ple és l'hora de fer-ho baixar una mica. Ens destinem a visitar un teatre de Kabuki. El kabuki és el teatre tradicional japonès. És un gènere on tots els actors (que són tots homes) van molt ben maquillats. Això si abans d'arribar-hi ens hem d'endinsar al subway de Tokio, és enooorme, senyor quantes lineas, i us presento també les maquinetes per treure els tiquets, per variar only in japanese!

Desprès d'anar saltant de linea en linea, arribem. Ens quedem visitant només l'entrada del teatre, fent les respectives fotos, ohh i on hem trobo amb unes xiques que van amb el seu quimono (no us podeu ni arribar a imaginar lo car que pot resultar un quimono, n'he vist per 700.000 pessets, de bojos, però preciosos).

Encara ens queda temps per visitar alguna barriada més aixi que els hi proposo anar cap a l'àrea de Ginza. Es tracta d'una zona molt moderna i un dels pricipals centres de Tokio. Les botiguetes d'artesania conviuen amb els grans magatzems comercials i modernes sales d'exposicions. Diuen que Ginza és el lloc del planeta on la propietat és més cara, i dic diuen però ara que hi he estat en dóno fe.

Com a curisitat, tot caminant hem passen pel costat un grup de senyores que estan parlant en català??? Ho he sentit bé??? Si senyor, de Puigcerda!!! Hi xerro una mica, quin gran plaer!
Bé, acabem la visita a Ginza, ja només ens queda visitar l'àrea d'Asakusa on hi ha un temple conegut com a Temple Senso-ji i també el Nakamise-dori, és a dir un carrer ple de botiguetes amb productes tradicionals del pais!! Quina passada, no t'ho acabaries mai!

L'Enda, donat que ja dimarts marxa, aprofita per comprar algun que altre souvenir, jo ja hi tornare més endevant a la recerca del que convingui!

Ja és l'hora de tornar cap a Yokohama doncs hem quedat per sopar en un restaurant nepali amb els xics del laboratori i l'Shresta (que és qui s'ha encarregat de buscar el lloc) i jo penso, senyor però si encara no he ni digerit la Tempura de fa unes hores i a menjar de nou!!
El sopar va molt bé, doncs és autèntic 100%, i de nou gaudim d'un bon àpat. En aquest cas us deixo amb la foto que esdeve al final del sopar, és a dir amb l'Enda, que és per a qui s'ha organitzat l'esdeveniment i al qual li regalen uns palets japonesos per a que no s'oblidi de com fer-los servir.

La jornada s'ha acabat, i ja només hem queda escriure'us al bloc i desitjar-vos que tingueu un molt bon inici de setmana.
Sayonara!!

Matsumoto-Sankeien garden-Tokio Tower

Fa dies que no escribia res al bloc, però ara que he aconseguit tenir una estoneta de tranquilitat hem disposo a ensenyar-vos algunes fotos de les darreres dues setmanes, espero que les disfruteu!!

En primer lloc Matsumoto, la porta dels Alps japonesos, i on va esdevenir un congrès al qual vaig assistir-hi. Tot i que la majoria de sesions (les més interesants per a mi) van trascórrer en japonès l'experiència va ser molt bona.

Matsumoto té com a atractiu principal el seu castell. La torre de cinc pisos és la més antiga del Japó (1593). Aqui us la presento, per dins (deu ni do amb l'escalerada que hi habia, i a més descalços acom anavem no sé encara com no vaig caure en l'afer..) i per fora, les imatges parlen per si soles.

A Matsumoto mateix vam visitar també una antiga escola japonesa, i vam rebre una instructiva explicació sobre la seva història. Creieu-me si us dic que us en faria cinc cèntims, però és que la xerrada va ser en japonès!

En segon lloc us presento uns jardins que vaig visitar el dia següent de tornar de Matsumoto, Sankeien Garden, situat cap a les afores de Yokohama, a 30-40 minuts en bus des de Yokohama Station, a 1 hora i mitja caminant. Són uns jardins tipics japonesos on hi ha reconstruits habitatges d'elevat valor històric inmersos en un preciós escenari natural.


I finalment us deixo amb les fotos del cap de setmana passat. Primer cop d'ull a Tokio (és increible lo inmensa que és la ciutat aixi que haurem d'anar per trams). Tot i que el dia no va acompanyar massa, doncs va caure un bon ruixat (els que seguiu la Fórmula 1 ho recordareu doncs corrien al Japó), vam fer-hi cap. Vam agafar un barquet que ens va portar de tour turistic pel riu Sumida, i vam arribar-nos a la Tokio tower (de 333 metres per tots vosaltres) i on vam decidir no pujar doncs el temps no acompanyaba. La torre com veureu està inspirada en la Torre Eiffel, però en vermell, COM A MI M'AGRADA ;)

I...el dinner amb que va culminar el dia!! Per tots vosaltres Ramen, que són tallarines en caldet de porc o pollatre amb un rollet de peix, bambú i mongetes.
Els Ramen, al igual que els tallarines soba i els udon s'engloben dins els noodles. Bonisssimssssssss!!!!!!!!!!!

Demà em destino de nou a Tokio, en aquest cas cap a l'àrea de Shibuya que és la sakariba (ciutat de la "juerga") per al jovent de Tokio des de la dècada del 1930. Diuen que en aqui si troba lo últim en moda, menjar, música...aixi que a veure si no acabare jo cambiada de cap a peus!!
Ja al vespre tenim party en un restaurant nepali, doncs l'Enda (el xic irlandès) ja marxa dimarts vinent i se li fa una mica de festeta...
Bé espero aviadet explicar-vos més cosetes.
Sayonara!