21.10.07

Kamakura

Kamakura, a uns 50 km al sud de Tokio, és un poble coster que fóu la capital del Japó entre el 1185 i el 1333. S'hi troben ni més ni menys que 19 santuaris sintoistes i 65 temples budistes (les dues religions més importants del Japó).

El sintoisme, o 'SHINTO', conegut com 'el cami dels deus', és la religió més antiga del Japó. Gira entorn a la creença que les divinitats presideixen sobre totes les coses de la natura, vives, mortes o innanimades. El sintoisme va ser la religió oficial des del 1870 al 1940. En aquesta religió no existeixen llibres sagrats ni escriptures. Els seus ritulas i ceremonies consisteixen en rebre la benedicció dels deus en la realització d'activitats o esdeveniments específics.
Avui en dia hi ha pocs japonesos sintoistes 100%, però la majoria cumpleixen amb els seus rituals alhora que amb les pràctiques budistes.

El budisme, fundat a la India, va arribar al Japó al segle VI a través de la Xina i Corea. Aquesta nova religió va mantenir postures "incòmodes" amb el sintoisme, a pesar de que va incorporar elements comuns. El budisme va perdre el suport oficial el 1868, però va aflorir de nou desprès de la II Guerra Mundial. La seva complexa moralitat i les seves creençes cosmològiques impregnen la vida moderna.

Ambdues religions no s'han fusionat mai tot i ser seguides per la majoria dels japonesos. Molts temples budistes contenen dins del seu espai un santuari sintoista o estan molt a la vora l'un de l'altre. Els japonesos fan ús dels rituals d'una o altra religió en les ocasions especials de la seva vida; aixi per exemple, el matrimoni sol ser una ceremonia sintoista mentres que els funerals solen ser budistes.
Aqui teniu una boda sintoista que he presenciat durant la visita a Kamakura.

Els torii són el simbol més conegut del sintoisme. Aquestes "portes" assenyalen l'entrada al recinte sagrat d'un santuari. Molts són de fusta pintada (pels que he vist fins ara en vermell); altres són de pedra.


A l'entrada dels santuaris sintoistes (en japonès jinja) es troba una font amb aigua on acudeixen els fidels per tal de netejar-se les mans abans de realitzar una ofrenda.

Us presento la vista del santuari principal Hachiman-gu el qual es va construir al costat del mar i es va traslladar posteriorment fins on està actualmet ubicat.

Els temples budistes zen es basen en els temples xinesos de la dinastia Sung. Essencialment són rectilinis i simètrics, en contrast amb l'asimètria autòctona japonesa.

En aquest cas els Sanmon (porta) constitueixen l'entrada principal als temples budistes.

El Gran Buda (Daibutsu) és el lloc més visitat de Kamakura. Medeix per tots vosaltres 13,5 metres i ha resistit incendis, terratremols i tifons!
Isabel li he transmès el teu missatge, ell també t'envia records i et diu "Molt bona tornada a Barcelona"!

Ja només hem queda deixar-vos amb la platja de Kamakura com a tal poble coster que és. Bé més aviat us deixo amb els xics que estaben practicant surf a la platja (ho desconeixia jo que als japonesos els hi agrades el surf, i no ho fan gens malament ehh!!)





4 comentarios:

Jordi dijo...

Caram, caram... Bona classe d'història jejeje Quan ens faràs l'exàmen? Dius que es un poble coster, si fa o no fa com Calella, no? jejeje Això de combinar treball amb turisme és la òstia!! Bé, segueix gaudint del Japó que mentre tu ho fagis nosaltres també ho farem, encara que sigui sentats al sofà i consultant el teu blog.

Sayonara!!,
Jordi.

Txell dijo...

Jordi san, amb tots els meus respectes envers les platjes nipones, Calella de palafrugell és inigualable. Com la trobo a faltar!!!
Me n'alegro molt que disfrutis del Japo amb el blog. De totes maneres el Japo s'ha de viure!! (ei que tú amb la vena japo que tens de segur que disfrutaries un munt...).
Cuida't molt!!!
Txell

Anónimo dijo...

Hola Txell, estás hecha toda una reportera. Las fotos son geniales, sobre todo en la que apareces con el cazo de agua rodeado de japonesas. Esperamos la próxima entrega de tus aventuras...cuídate
Alejandro

Txell dijo...

Gracias Alejandro!
Es facil sacar buenas fotos en éste pais pues todo es tan diferente...
Sayonara,
Txell