La temporada oficial per a pujar-hi és a l'estiu, entre el juliol i principis de setembre ja que en aquestes alçades fa fred fins i tot a l'estiu (la resta de l'any no aconsellen la pujada, tot i que no està prohibit).
Fins fa uns 100 anys es considerba tan sagrat que només l'escalaben els monjos i peregrins (a les dones no se'ls va permetre pujar fins el 1872).
Dissabte va ser el dia escollit per a fer-hi cap. Tanta ciutat ja m'estaba començant a saturar i de valent!
En principi, donat que estaba fora de temporada per a pujar-hi, no sabia que és el que m'hi podia trobar, tot i això jo anaba carregada amb la motxila, amb roba d'abric, llinterna, menjar i beure (ni jo hem creia que amb tot això un cop en alla no hi pujaria).
La ruta per arribar-hi va ser fàcil, agafar el tren a Yokohama fins a l'estació de Shinjuku a Tokio. Un cop en alla agafar l'autobus fins al Fuji. Tot va anar bé, i a les 14h del migdia ja hi era. Desprès d'explorar la situació i fer la recerca de la ruta de pujada vaig tantejar quina era la millor opció per a pujar-hi, doncs si començaba ja mateix potser s'hem faria de nit i si hi pujaba a primera hora del mati de diumenge tindria el privilegi de veure des de les alçades la sortida del sol (opció escollida).
A partir d'aquell moment vaig indagar on estaba la única cabanya oberta en aquestes dates (doncs tota la resta que hi ha des d'abaix i a mesura que vas enfilant cap a dalt eren ja tancades) i la vaig trobar. Aqui vaig quedar-me a dormir per tal de començar la pujada ben d'hora al demati.
A les 4 del mati ja hem sonaba el mòbil-despertador, de manera que amunt i a l'aventura. Encara no sabia el que hem trobaria i per tot el que m'habien anat comentant darrerament hi anaba amb molt de respecte. Sobretot pel tema de l'alçada i fred (a dalt de tot dissabte marcaba -3,7ºC).
Aixi doncs vaig començar l'ascens. Al començament fins i tot semblaba fàcil i anaba pensant "vols dir que serà per tant". No obstant un cop sortida del bosc i amb el Fuji ben al devant les coses van cambiar. Vaig começar a pujar poc a poc i cada vegada que pujaba a més alçada la falta d'oxigen es notaba més. Adoptes aquell caminar tan gracios en que per molt que el cap et digui camina més depresa les cames no et fan ni cas i vas fent com un cargolet. Cal dir que en determinats trams no me les vaig veure massa clares, doncs hi ha un bon tram que és tot de grimpada (ho veureu a les fotos). A més m'he trobat trams barrats i una mica deixadots (suposo pel fet d'estar fora de la temporada de nou) i a més donat que és un volcà es combien les roques volcàniques amb la sorra negrosa, de vegades era com anar caminant per la platja però en pujada.
Durant la pujada hem vaig trobar dos estrangers i uns tres grups de japonesos que estaben en ello també!
Un cop a dalt i desprès de fer una mica de "turisme per la zona" vaig començar el descens, per un tram diferent del de la pujada (per sort), aixi que en un total de 5 hore i mitja ja estaba de nou abaix.
La valoració de l'experiència: ESPECTACULAR!! Realment mereix i molt la pena anar-hi i pujar-hi!!! De paraula hem quedo curta i no queda gens plasmat. He vist sortir el sol (tot i que degut a la nuvolada no massa bé), he tingut la sensació d'estar al cel i crec que ara si puc marxar tranquila d'aquesta magnífic pais doncs he complert un dels somnis que tenia en arribar aqui! Pujar al Fuji! Veieu de vegades els somnis es poden fer realitat, jejeje.
Bé us deixo amb algunes fotos per a que disfruteu una mica el Fuji!!!
Fins fa uns 100 anys es considerba tan sagrat que només l'escalaben els monjos i peregrins (a les dones no se'ls va permetre pujar fins el 1872).
Dissabte va ser el dia escollit per a fer-hi cap. Tanta ciutat ja m'estaba començant a saturar i de valent!
En principi, donat que estaba fora de temporada per a pujar-hi, no sabia que és el que m'hi podia trobar, tot i això jo anaba carregada amb la motxila, amb roba d'abric, llinterna, menjar i beure (ni jo hem creia que amb tot això un cop en alla no hi pujaria).
La ruta per arribar-hi va ser fàcil, agafar el tren a Yokohama fins a l'estació de Shinjuku a Tokio. Un cop en alla agafar l'autobus fins al Fuji. Tot va anar bé, i a les 14h del migdia ja hi era. Desprès d'explorar la situació i fer la recerca de la ruta de pujada vaig tantejar quina era la millor opció per a pujar-hi, doncs si començaba ja mateix potser s'hem faria de nit i si hi pujaba a primera hora del mati de diumenge tindria el privilegi de veure des de les alçades la sortida del sol (opció escollida).
A partir d'aquell moment vaig indagar on estaba la única cabanya oberta en aquestes dates (doncs tota la resta que hi ha des d'abaix i a mesura que vas enfilant cap a dalt eren ja tancades) i la vaig trobar. Aqui vaig quedar-me a dormir per tal de començar la pujada ben d'hora al demati.
A les 4 del mati ja hem sonaba el mòbil-despertador, de manera que amunt i a l'aventura. Encara no sabia el que hem trobaria i per tot el que m'habien anat comentant darrerament hi anaba amb molt de respecte. Sobretot pel tema de l'alçada i fred (a dalt de tot dissabte marcaba -3,7ºC).
Aixi doncs vaig començar l'ascens. Al començament fins i tot semblaba fàcil i anaba pensant "vols dir que serà per tant". No obstant un cop sortida del bosc i amb el Fuji ben al devant les coses van cambiar. Vaig começar a pujar poc a poc i cada vegada que pujaba a més alçada la falta d'oxigen es notaba més. Adoptes aquell caminar tan gracios en que per molt que el cap et digui camina més depresa les cames no et fan ni cas i vas fent com un cargolet. Cal dir que en determinats trams no me les vaig veure massa clares, doncs hi ha un bon tram que és tot de grimpada (ho veureu a les fotos). A més m'he trobat trams barrats i una mica deixadots (suposo pel fet d'estar fora de la temporada de nou) i a més donat que és un volcà es combien les roques volcàniques amb la sorra negrosa, de vegades era com anar caminant per la platja però en pujada.
Durant la pujada hem vaig trobar dos estrangers i uns tres grups de japonesos que estaben en ello també!
Un cop a dalt i desprès de fer una mica de "turisme per la zona" vaig començar el descens, per un tram diferent del de la pujada (per sort), aixi que en un total de 5 hore i mitja ja estaba de nou abaix.
La valoració de l'experiència: ESPECTACULAR!! Realment mereix i molt la pena anar-hi i pujar-hi!!! De paraula hem quedo curta i no queda gens plasmat. He vist sortir el sol (tot i que degut a la nuvolada no massa bé), he tingut la sensació d'estar al cel i crec que ara si puc marxar tranquila d'aquesta magnífic pais doncs he complert un dels somnis que tenia en arribar aqui! Pujar al Fuji! Veieu de vegades els somnis es poden fer realitat, jejeje.
Bé us deixo amb algunes fotos per a que disfruteu una mica el Fuji!!!
4 comentarios:
Ah! o sigui que la Heidi vivia al Fuji! l'he vista en una foto amb un gorro groc! :P
Que guay nena! estic descobrint Japó sense haver-hi anat! :D
Vinga, que vas a veure aquest finde que vull veure més coses!!! jejeje
Cuida't molt!!!
Petons
Gracies Bet!!!
Quina gracia tindria estar aqui i no poder compartir amb vosaltres tals esdeveniments,els billets pel Japó són cars però això del bloc és gratuit aixi que beneït sigui!
Això si ja t'avanço que costara molt trobar res que superi el Fuji but we will see!
Cuida't tú també!
Petonets
Ei Txell!!
Vaig enrederit!! Fins ara no he pogut començar a llegir el teu blog. Ho sento!! Només dir-te que moltes felicitats,campiona!! Realment has d'haver gaudit molt de la pujada, de les vistes des de dalt de tot i de la baixada!! Quin valor, sola en una terra desconeguda i desconeixent l'idioma. Estic impressionat!!
Una abraçada,
Jordi.
Konichiwua Jordi san!!
Moltes gracies!!! La veritat és que la pujada al Fuji va ser tota una experiència per a mi. Ja saps que a mi m'agraden els reptes, jeje...i no podia marxar de les terres nipones amb l'espineta clavada de no haber pujat a la que és la "muntanya sagrada" del Japó!
I tant que vaig disfrutar de les vistes, llàstima de no haber-ho pogut compartir amb ningu. És un record que se'm queda per tota la vida.
Cuida't!!!
Txell
Publicar un comentario