El dia d'avui m'ha omplert i molt, doncs no hi ha hagut moment en que no hem sorprenguès de tot el que m'envoltaba, sencillament ha estat genial!
El punt de trobada, Yokohama station ("Koban meeting point"), on habiem quedat amb l'Enda, en Wataru i en Husiyama san. Ens destinem al famos barri de Shibuya, a Tokio, el barri de la "juerga". Estic desitjosa d'arribar-hi doncs me n'han parlat i molt d'aquest barri, aixi que en 30 minuts de tren ens hi plantem.
És increible la gentada que ens comencem a trobar al subway, però espereu-vos a sortir a les afores....aqui ho teniu, INCREIBLE!!
Comencem a endinsar-nos pels carrerons de la barriada, senyor!! Tot ple de botigues per tot arreu, i ple efectivament de jovent, alguns dels quals porten indumentaries que jo encara no he sabut englobar dins de cap estil modelistic, potser vosaltres ho sabreu?
Donat que ja és hora de dinar ens decidim per anar a un restaurant de Tempura, bé que us haig de dir que no us hagui dit abans, boniiismiiiim!! En aquest cas es tracta de diferents tipus de peix i verdures fregides amb l'oli ben calent, us presento el cuiner i el meu dinar, enjoy it!!
Ah, i les postres, per tots vosaltres ice-tempura...si si...gelat fregit! Aquesta gent se les sap totes. Això si no proveu de fer-ho vosaltres doncs no sé com acabaria la cosa, el "secreto" de l'ice tempura, només ells el saben. Però la versió final és tal i com us la presento (be només una mitat, l'altre ja estaba dintre ).
Ja ven dinats i amb l'estòmac ben ple és l'hora de fer-ho baixar una mica. Ens destinem a visitar un teatre de Kabuki. El kabuki és el teatre tradicional japonès. És un gènere on tots els actors (que són tots homes) van molt ben maquillats. Això si abans d'arribar-hi ens hem d'endinsar al subway de Tokio, és enooorme, senyor quantes lineas, i us presento també les maquinetes per treure els tiquets, per variar only in japanese!
Desprès d'anar saltant de linea en linea, arribem. Ens quedem visitant només l'entrada del teatre, fent les respectives fotos, ohh i on hem trobo amb unes xiques que van amb el seu quimono (no us podeu ni arribar a imaginar lo car que pot resultar un quimono, n'he vist per 700.000 pessets, de bojos, però preciosos).
Encara ens queda temps per visitar alguna barriada més aixi que els hi proposo anar cap a l'àrea de Ginza. Es tracta d'una zona molt moderna i un dels pricipals centres de Tokio. Les botiguetes d'artesania conviuen amb els grans magatzems comercials i modernes sales d'exposicions. Diuen que Ginza és el lloc del planeta on la propietat és més cara, i dic diuen però ara que hi he estat en dóno fe.
Com a curisitat, tot caminant hem passen pel costat un grup de senyores que estan parlant en català??? Ho he sentit bé??? Si senyor, de Puigcerda!!! Hi xerro una mica, quin gran plaer!
Bé, acabem la visita a Ginza, ja només ens queda visitar l'àrea d'Asakusa on hi ha un temple conegut com a Temple Senso-ji i també el Nakamise-dori, és a dir un carrer ple de botiguetes amb productes tradicionals del pais!! Quina passada, no t'ho acabaries mai!
L'Enda, donat que ja dimarts marxa, aprofita per comprar algun que altre souvenir, jo ja hi tornare més endevant a la recerca del que convingui!
Ja és l'hora de tornar cap a Yokohama doncs hem quedat per sopar en un restaurant nepali amb els xics del laboratori i l'Shresta (que és qui s'ha encarregat de buscar el lloc) i jo penso, senyor però si encara no he ni digerit la Tempura de fa unes hores i a menjar de nou!!
El sopar va molt bé, doncs és autèntic 100%, i de nou gaudim d'un bon àpat. En aquest cas us deixo amb la foto que esdeve al final del sopar, és a dir amb l'Enda, que és per a qui s'ha organitzat l'esdeveniment i al qual li regalen uns palets japonesos per a que no s'oblidi de com fer-los servir.
La jornada s'ha acabat, i ja només hem queda escriure'us al bloc i desitjar-vos que tingueu un molt bon inici de setmana.
Sayonara!!
El punt de trobada, Yokohama station ("Koban meeting point"), on habiem quedat amb l'Enda, en Wataru i en Husiyama san. Ens destinem al famos barri de Shibuya, a Tokio, el barri de la "juerga". Estic desitjosa d'arribar-hi doncs me n'han parlat i molt d'aquest barri, aixi que en 30 minuts de tren ens hi plantem.
És increible la gentada que ens comencem a trobar al subway, però espereu-vos a sortir a les afores....aqui ho teniu, INCREIBLE!!
Comencem a endinsar-nos pels carrerons de la barriada, senyor!! Tot ple de botigues per tot arreu, i ple efectivament de jovent, alguns dels quals porten indumentaries que jo encara no he sabut englobar dins de cap estil modelistic, potser vosaltres ho sabreu?
Donat que ja és hora de dinar ens decidim per anar a un restaurant de Tempura, bé que us haig de dir que no us hagui dit abans, boniiismiiiim!! En aquest cas es tracta de diferents tipus de peix i verdures fregides amb l'oli ben calent, us presento el cuiner i el meu dinar, enjoy it!!
Ah, i les postres, per tots vosaltres ice-tempura...si si...gelat fregit! Aquesta gent se les sap totes. Això si no proveu de fer-ho vosaltres doncs no sé com acabaria la cosa, el "secreto" de l'ice tempura, només ells el saben. Però la versió final és tal i com us la presento (be només una mitat, l'altre ja estaba dintre ).
Ja ven dinats i amb l'estòmac ben ple és l'hora de fer-ho baixar una mica. Ens destinem a visitar un teatre de Kabuki. El kabuki és el teatre tradicional japonès. És un gènere on tots els actors (que són tots homes) van molt ben maquillats. Això si abans d'arribar-hi ens hem d'endinsar al subway de Tokio, és enooorme, senyor quantes lineas, i us presento també les maquinetes per treure els tiquets, per variar only in japanese!
Desprès d'anar saltant de linea en linea, arribem. Ens quedem visitant només l'entrada del teatre, fent les respectives fotos, ohh i on hem trobo amb unes xiques que van amb el seu quimono (no us podeu ni arribar a imaginar lo car que pot resultar un quimono, n'he vist per 700.000 pessets, de bojos, però preciosos).
Encara ens queda temps per visitar alguna barriada més aixi que els hi proposo anar cap a l'àrea de Ginza. Es tracta d'una zona molt moderna i un dels pricipals centres de Tokio. Les botiguetes d'artesania conviuen amb els grans magatzems comercials i modernes sales d'exposicions. Diuen que Ginza és el lloc del planeta on la propietat és més cara, i dic diuen però ara que hi he estat en dóno fe.
Com a curisitat, tot caminant hem passen pel costat un grup de senyores que estan parlant en català??? Ho he sentit bé??? Si senyor, de Puigcerda!!! Hi xerro una mica, quin gran plaer!Bé, acabem la visita a Ginza, ja només ens queda visitar l'àrea d'Asakusa on hi ha un temple conegut com a Temple Senso-ji i també el Nakamise-dori, és a dir un carrer ple de botiguetes amb productes tradicionals del pais!! Quina passada, no t'ho acabaries mai!
L'Enda, donat que ja dimarts marxa, aprofita per comprar algun que altre souvenir, jo ja hi tornare més endevant a la recerca del que convingui!Ja és l'hora de tornar cap a Yokohama doncs hem quedat per sopar en un restaurant nepali amb els xics del laboratori i l'Shresta (que és qui s'ha encarregat de buscar el lloc) i jo penso, senyor però si encara no he ni digerit la Tempura de fa unes hores i a menjar de nou!!
El sopar va molt bé, doncs és autèntic 100%, i de nou gaudim d'un bon àpat. En aquest cas us deixo amb la foto que esdeve al final del sopar, és a dir amb l'Enda, que és per a qui s'ha organitzat l'esdeveniment i al qual li regalen uns palets japonesos per a que no s'oblidi de com fer-los servir.
La jornada s'ha acabat, i ja només hem queda escriure'us al bloc i desitjar-vos que tingueu un molt bon inici de setmana.Sayonara!!
5 comentarios:
Hola guapita!! veo que no te aburres, eso esta bien.
Parece que japon esta lleno de contrastes, no? rascacielos y quimonos, moda super extravagante y la tranquilidad de los jardines...
sigue pasandolo bien y viendo cosas, besos!!
Hola guapa!
Si, el contraste es sorpredente, es lo que a mi parecer hace mágico éste pais. Lo moderno se entremezcla con lo tradicional y lo que en otros paises generaria mal humor y alborotos por la multitud de gente, en éste pais se maneja a las multitudes con notable eficiencia!
Disfruta en Copenhagen!!
Hola Txell!!
M'he espantat quan he vist tanta gent!! N'hi havia més que a Portal de l'Àngel el dia abans de Nadal!! I això deu ser cada dia, no? I aquí ens queixem i hi ha gent que va a viure a l'extraradi per no trobar-ne tanta...
Una pregunta: tú treballes al Japó o estàs de turista? jejeje Realment és una sort poder anar a un lloc d'aquest i que encara et quedi temps per fer turisme. I tirar fotos, com no!!
Com portem el tema Monte Fuji? Ja has intentat captar adeptes per pujar-hi? Jo de tu em posaria amb un cartell enmig de tota aquella gent sol·licitant voluntaris. Entre tants, segur que algú pica... jejeje
Fins després,
Jordi.
Hola Jordi!!
Doncs les fotos no són res comparades amb la realitat..no t'ho pots arribar ni a imaginar!!
Estic treballant més que els japos en aqui però alhora a la que puc faig turisme. Quan torni a Barcelona ja descansare (tú t'ho creus? perquè jo no, jejeje).
Fuji san: Ningu m'hi vol acomapanyar, pensa que per ells és una bogeria. Total, que m'estic organitzant per anar-hi jo soleta. Tot el que pot passar és que hem perdi per alla...però de segur que preguntant el que convingui m'ajudaran. Això si a veure quin temps fa, i crec que ara ja estara nevat, doncs les temperatures han baixat pel que no sé si és posible pujar a dalt! We will see!
Sayonara!!
Ostres!! Ves en compte que no sé si el carnet de la FEEC et cobreix per aquests mons de déu!!
Publicar un comentario